El THC, el principal agent actiu a la marihuana, activa els receptors específics coneguts com a receptors cannàbics. Hi ha molts d’aquests receptors en parts del cervell que controlen la memòria, el pensament, la concentració, el temps, la percepció i la coordinació del moviment.
Activant aquests receptors, el THC interfereix el funcionament normal del cervell, la part del cervell més responsable de l’equilibri, la postura i la coordinació del moviment. El cervellet coordina els moviments musculars ordenats pel còrtex motor. Els impulsos nerviosos alerten el cervellet que el còrtex motor ha dirigit una part del cos a dur a terme una determinada acció. Quasi bé instantàniament, els impulsos d’una part del cos informen el cervellet de com l’acció s’ha duit a terme. El cervellet compara el moviment actual amb el projectat i llavors avisa al còrtex motor per fer les correccions necessàries. D’aquesta manera, el cervellet s’assegura que el cos es mou regularment i eficientment.
L’hipocamp, que està involucrat en la formació de la memòria, també conté molts receptors de cannabinoides. Els estudis han suggerit que la marihuana activa els receptors de cannabis en l’hipocamp i afecta a la memòria minvant l’activitat de les neurones en aquesta àrea.
L’efecte de la marihuana en la memòria a llarg termini no és segura, però mentre algú està sota la influència de la marihuana, la memòria a curt termini es pot veure compromesa. Per altra part, estudis de recerca han mostrat que l’administració crònica de THC pot danyar permanentment l’hipocamp de les rates, suggerint que l’ús de marihuana por menar a un deteriorament permanent de la memòria.
La marihuana també afecta els receptors de les àrees del cervell i en estructures responsables de la percepció sensorial. La marihuana interfereix la recepció apropiada de missatges sensorials (per exemple, tacte, vista, oïda, gust i olfacte) en el còrtex cerebral. Una àrea del còrtex sensorial, anomenada còrtex somatosensorial rep missatges que ell interpreta com a sensacions del cos, tals com el tacte i la temperatura. El còrtex somatosensorial es troba en el lòbul parietal de cada hemisferi a través de la fisura central, que separa els lòbuls frontal i parietal; cada part del còrtex somatosensorial rep i interpreta impulsos d’una part específica del cos. Altres àrees especialitzades del cervell reben impulsos sensorials relacionats amb la vista, l’oïda, el gust i l’olfacte.
Els impulsos des dels ulls viatgen a través del nervi òptic i llavors són rellevats en el còrtex visual en el lòbul occipital. Porcions del lòbul temporal reben missatges des de l’oïda. L’àrea del gust resideix en la fisura lateral, que separa els lòbuls frontal i temporal. El centre de l’olfacte es troba en la part de sota del lòbul frontal. La marihuana activa els receptors cannàbics en aquestes distintes àrees del cervell i com a conseqüència el cervell malinterpreta els impulsos nerviosos des dels diferents òrgans sensorials.
Durant molts anys, el THC ha estat conegut per la seva acció sobre els receptors cannàbics del cervell. S’havia fet una hipòtesi que si des del cervell normalment produeix aquests receptors, hi ha d’haver també una substància produïda pel propi cervell que actui en aquests receptors. Malgrat els anys d’esforç, la substància que s’assembla al THC del cervell eludia els científics, i sigui o no sigui una substància, el misteri continuava. Finalment, l’any 1992, els científics descobriren una substància produïda per cervell que activava els receptors de THC i que té molts dels mateixos efectes fisiològics del THC. Els científics anomenaven la substància Anandamide, d’una paraula en sanscrit que significa benaventurança. El descobriment de l’anandamide va obrir tota una nova avinguda per a la recerca. Per exemple, des que el cervell produeix ambdós, anandamide i els receptors del cervell que el reben, se pensava que l’anandamida ha de jugar un rol en el funcionament normal del cervell. Els científics estan ara investigant activament la funció de l’anandamide en el cervell. Aquesta recerca no ajudarà només a incrementar la comprensió de com la marihuana actua en el cervell i per què se n’abusa, sinó que això també proveirà noves pistes sobre com funciona la salut del cervell.
El descobriment de l’anandamide pot també dur a una major comprensió de certs problemes de salut i finalment dur a tractament més efectius. Quan es fa sintèticament i es dóna oralment, el THC pot esser usat per tractar les nàusees associades a la quimioteràpia i estimular la gana en la SIDA. Pot també esser útil per altres condicions, inclosa la glaucoma. Ara que la pròpia THC del cervell ha estat identificada, els investigadors podran aviat esser capaços de descobrir els mecanismes que resten subjacents als efectes terapèutics del THC. Això pot llavors suposar el desenvolupament de tractaments més efectius i saludables per una varietat de condicions.
Recerques animals recents suggereixen també que l’ús a llarg termini de la marihuana (TCH) produeix canvis en el sistema límbic que són similars a aquells que es donen després d’un llarg període d’ús de drogues, d’abús com la cocaïna, l’heroïna i l’alcohol. Aquests canvis són més evidents durant la retirada del THC. Durant la retirada, hi ha increment en ambdós nivells químics del cervell involucrats en l’estrés i certes emocions i l’activitat de les neurones a l’amígdala.
Aquests dos tipus de canvis també es donen quan es retiren altres drogues d’abús, suggerint que hi pot haver un factor comú en el desenvolupament de la drogodependència.
M'agrada S'està carregant...
Promoció de la Salut 